a Aτηινα per uns dies

Museu de l,Acròpolis

Després de la rauxa nadalenca he pogut fer una escapada a Ατηινα, la capital grega, colmada d,història i d,històries. 

Ciutat decadent que t,hipnotitza, que et devora mentre t,ofereix el seu caramel artístic, històric...

Podem trobar el rastre de la ceràmica al llarg dels segles a tots els seus museus i excavacions arqueològiques... amb objectes per a tots els usos: joguines, urnes funeràries, capses per a maquillatge, llànties, tot tipus de contenidors... tots ells fabricats i decorats amb una delicadesa que les fa obres d,art d,un valor incalculable.

fragment gerra

ampolla per a perfum

A l,àrea nord oest de l,Acròpolis trobem la zona anomenada κεραμεικοσ (kerameikos, paraula grega per a designar la ceràmica) on estaven situats els terrissers de la ciutat, a la zona argilosa del riu Iridanos. L'àrea va ser anomenada així per Keramos el fill mortal del déu Dionís i Ariadna, que era el protector dels terrissers. Avui trobem el Jaciment Arqueològic i Museu de Kerameikos en el que es poden veure les restes de les pasteres i forats que feien servir de forns.

forn

L,altre jaciment en el que s,hi troba el rastre dels terrissers de la ciutat és a la plaça Kotzia en el que a prop de 30 forns romans dels segles 3 i 4 d.c. van ser excavats en tota la zona. Estaven construits amb totxos cuits i la majoria tenien forma rectangular. Es conserven algunes graelles fetes també de terracotta que servien per aguantar les peces durant la cuita. També van trobar un gran nombre de bases aen les que s'hi barrejava l'argila i l'aigua i que servien per a decantar les impureses.

Al Museu de la Terrisseria Tradicional podem veure una petita mostra de l,ofici i de les seves variants tot al llarg i ample del país, incloses les illes... 

     

L'ofici ha anat canviant i, avui dia, ha trobat cabuda en la ceràmica contemporània més artística. Vaig poder conèixer alguns d,aquests artistes al MEC Metropolitan Exhibition Center on exposaven la seva obra durant aquests dies.

Entre ells, la ceramista Koralia Kolaiti, dona forta i generosa d,obra molt femenina i molt alegre que em va convidar al seu taller on vaig poder veure com treballen amb diferents tècniques constructives, així com intercanviar inquietuts artístiques i socials actuals. A la seva pàgina podeu veure el taller i la gent que hi ha treballant amb ella.

τρεις γραμμες

κοραλια κολαιτι

També vaig tenir el plaer de visitar el taller i de conèixer l,escultor Stelios Panagiotopoulos, artista conceptual que treballa amb tot tipus de materials però sobretot amb metall. L,Stelios sap transformar aquest material agressiu i rude en una obra sensible i molt poètica.

Per als amants de la ceràmica, Atenes és una mina de recursos en la que podem trobar peces de 2500 anys a.c. fins a la ceràmica més contemporània. Us convido a que hi feu una escapada si teniu l'oportunitat.

demostració de torn al Marroc 2010

més val tard que mai, oi? 

doncs aquest és el vídeo de la visita que vam fer a un poblet a prop de Marrakech l'estiu de l'any passat; ens van portar al barri de ceramistes on vam conèixer el Youssef, fill de terrissers, que ens va fer una demostració de les peces tradicionals que produeix

el muntatge és de la Paula Vallejo

AMSTERDAM KERAMIEK

Fent una visita ràpida a Àmsterdam es pot veure una amalgama de ceràmica contemporània i tradicional.

Fent un passeig sota la pluja vaig topar amb el que semblava una peça del Rafa Pérez! M'hi vaig acostar com aquell que no s'ho acaba de creure i... sep! bingo!

European Makers Gallery ofereix una col·lecció variable d'artistes d'arreu d'Europa i de diferents disciplines, entre elles la ceràmica.   

Les peces que vam trobar eren d'autors amb enfocs molt diferents:

Rafa Pérez, Livio V. lilli, Aila Simpson, Birgit Vogels, Steen Kepp, Vibeke Stubbe... 

La ceràmica tradicional holandesa coneguda com a Delftware prové, inicialment, de la maiòlica espanyola i italiana del segle XVI. Les fàbriques de l'època feien servir terres vermelles tapades amb cobertes opaques d'estany i decorades amb cobalt.

Al s. XVII la Dutch East Indian Company va començar a importar porcellanes xineses també decorades amb motius blaus, però a uns preus que només les famílies benestants podien pagar. Es va iniciar un procés d'imitació de la porcellana xinesa amb la maiòlica que va tenir el seu esplendor en aquest segle arribant a un total de 32 factories només a la ciutat de Delft.
Actualment les poques que queden fan servir terres alemanyes (westerwald) o angleses (cornwall) perquè la terra local dóna grocs i vermells. Treballen amb colada i pinten a mà sobre bescuit amb una barreja de cobalt i coure que després taparan amb una coberta transparent.

RUTA DE CERAMISTES PER CATALUNYA

Enguany la ruta de ceramistes dels alumnes del centre social El Grao dirigits pel Samuel Bayarri i la Rafaela Pareja s'ha realitzat per les nostres terres, visitant un total de 6 tallers de ceràmica.

L'itinerari va començar a la Fundació Fran Daurel on es va realitzar la visita del 5è Concurs de pintura i Escultura figurativa comentada pel professor d'Escultura de la UB  Jorge Egea. La Fundació Fran Daurel té una col·lecció permanent de més de dues-centes obres d'artistes com Salvador Dalí, Frederic Amat, Miquel Barceló i Antonio Saura, destacant les 20 peces de ceràmica de Picasso.

La següent parada va tenir lloc al taller de la ceramista Núria Pié que ens va acollir amb molt d'afecte i ens va estar explicant els seus treballs amb calques i la seva passió pel torn. Ella és l'única que es manté activa de la trentena de tallers que existien a la seva zona.

De Barcelona vam proseguir el camí fins a Sta Mª de Palautordera on vaig tenir el gust d'ensenyar el meu taller i fer un passi de diapositives de la meva petita trajectòria professional dins la ceràmica.

Des d'allà ja vam proseguir fins a l'Escola de Ceràmica de La Bisbal on vam allotjar-nos les dues nits següents. Allà la Dolors ens va estar comentant les hores baixes per les que passa l'escola i les adaptacions que han hagut de fer a les classes per aprofitar els mesos d'hivern i fer cursos d'informàtica, català, etc... La veritat és que impacta molt veure la teva classe de torn transformada en aula amb ordinadors i projector... Com a dades importants podriem dir que l'escola porta funcionant des de fa quasi 40 anys gràcies a la perseverància d'aquesta gran ceramista.

Una altra visita va ser la dels ceramistes Ramon Fort i Anna Admetlla, a Llers, parella que viu dels cursos propis i de ceramistes convidats que s'organitzen al llarg de l'any. Tenen un taller-vivenda preciós a una masia restaurada en la que els alumnes poden allotjar-s'hi mentre fan el curs. Allà vaig contemplar el fenomen Shimpo... sense paraules! El Ramon deia que se l'oblidava engegat perquè fa zero soroll!


L'obra del Ramon es caracteritza pel tractament de la seva superfície amb el coure fugitiu i amb la tècnica de fumats.

       



El següent taller està ubicat a Palafrugell i, evidentment, es tracta del d'en Carlets Torrent, el senyor del foc! Com sabeu, el Carlets forma part del grup La factoria de Núvols que fan performance jugant amb el foc. Ens va estar explicant la seva trajectòria i la seva passió per l'experimentació: torn, porcellana amb pasta de paper, fotoceràmica...

Fonteta va ser el penúltim taller que vam visitar. Ens va portar fent un passeig entre oliveres el Josep Matés. M'encanta poder dedicar-li un petit espai perquè va ser un dels meus professors a la Bisbal, junt amb el Marcos Pacheco.

Si hagués de definir al Josep diria que és un home dels d'abans, és un gran coneixedor de l'ofici i de la terra perquè la seva passió és recopil·lar dades, parlant amb la gent gran que queda que havien estat rajolers i terrissers. Actualment desenvolupa una tasca molt important de recuperació del Patrimoni Cultural i Històric, en podeu saber més aquí.
La seva obra es basa en la reproducció de peces treballades seguint la tradició de la terrissa negra de Quart, fetes a la roda i cuites amb llenya en un forn morú. Us recomano la pel·lícula Foganyes Enceses de Videoplay que ensenya el procés de cocció d'un d'aquests forns recuperats.

I, ja per acabar, vam tenir el luxe de visitar una altra masia restaurada preciosa que fa de vivenda-taller de dos grans ceramistes la Rosa Vila Abadal i el Jordi Marcet a St Joan del Galí, a Vic.
La veritat és que jo ja els havia vist treballar a les demostracions de l'Enfanga't de Celrà i vaig quedar corpresa pel seu treball. La seva obra escultòrica es mou per galeries i la seva línia comercial anomenada Quart Creixent es basa, quasi en la seva totalitat, en la producció de contenidors per a ikebana.

Crec que, en aquests moments en els que la ceràmica està purament sobrevivint, els Alafia ens donen un bri d'aire fresc, fomentant el creixement d'un teixit que actualment semblava esqueixat i adolorit.

Aquest intercanvi d'informació que hem viscut al llarg de tres dies és molt ric i alhora esperançador per a aquells que estem apostant per viure de l'ofici i per a aquells que creien que ningú els seguiria.

Hem pogut veure moltes vessants de la ceràmica: l'experimentació, la docència, la recuperació del Patrimoni Històric, la peça d'autor, la peça tradicional, el disseny... cada professional ens ha mostrat una cara del que pot ser la ceràmica i ens ha explicat les seves vivències i, en definitiva, ens han fet percebre l'estimació que li tenen. Què més es pot demanar!!!!  

CERÀMICA MARROQUINA

Feia dies que tenia pendent escriure la crònica de l'estiu i a la primera entrega us ensenyo el fragment de realitat ceràmica que he pogut palpar al Marroc. 

En concret, la zona que he visitat és la compresa entre Marrakech i Essaouira. L'estada: breu, però suficient per copsar la presència de la ceràmica allà on miris...

Les terres a la zona de Marrakech són vermelles i argiloses i es treballen amb una consistència força tova, barrejades amb xamota obtinguda de la molturació de peces cuites defectuoses, obtenint d'aquesta forma un circuit perfecte de reciclatge.

El tipus de peça és variat però, en la seva majoria, feta a torn. Podem trobar petits utensilis per a llimar les durícies dels peus o que contenen maquillatge (1a imatge), contenidors d'emmagatzematge per a diferents productes, tajins, etc.

Trobem assentaments de terrissers als afores de Marrakech, al costat d'un petit rierol del qual extreuen l'aigua i l'argila (última imatge). Hi tenen petites construccions en les que hi treballen i en les que hi couen les peces.

El Youssef, terrisser d'un poble vehí a Marrakech (3a imatge), ens va fer una demostració de la seva tècnica per fer peça seriada (4a imatge) que es comercialitzarà per a l'emmagatzematge d'oli d'oliva, molt abundant en aquella zona.

Si marxem cap a la costa, les terres es van aclarint fins tornar-se blanques. És aquesta la terra que fan servir per a la fabricació de la coneguda ceràmica de Safi (6a imatge), decorada en sotacoberta amb motius florals i geomètrics.

Per a les properes entrades espero tenir muntat el vídeo del Youssef tornejant i explicar-vos la seva tècnica.

un viatge molt recomenable 

RUTA DE CERAMISTES PER VALLADOLID

El cap de setmana passat vaig estar d'excursió amb la gent que fa ceràmica al Taller Social El Grao de València que dirigeixen el Samuel Bayarri i la Rafaela Pareja del taller Alafia.

L'experiència ha estat molt interessant perquè hem pogut veure els llocs de treball de cinc ceramistes de la comarca de Castella i LLeó i el CEARCAL que és el seu centre d'Artesania. Podeu veure la resta de fotos punxant aquí.

La primera visita va ser a l'Escola de Ceràmica d'Aranda de Duero (Burgos) dirigida per Miguel Martínez Delso que compta amb uns 300 alumnes, comptant totes les disciplines que allà s'hi imparteixen (gravat, pintura, pintura de seda...). A continuació vam visitar el Museu que gestiona el mateix Delso i que compta amb una col·lecció de terrissa tradicional molt important. Aquest dia vam acabar la visita al taller de l'artista on vam poder contemplar algunes de les seves obres.

L'endemà vam ser rebuts a Valladolid per Félix Sanz, director de CEARCAL, que ens va mostrar totes les instal·lacions del centre: taller de ceràmica, fusteria, joieria, etc així com la resta d'equipaments entre els quals es troba una biblioteca especialitzada en els oficis i amb la característica de poder demanar els llibres online i rebre'ls a casa per correu. El centre està pensat per cobrir les necessitats de l'artesà de Castella i Lleó que normalment viu a zones rurals allunyades dels centres urbans i al qual interessa formar-se de forma especialitzada i ràpida.

La següent visita va estar al taller-vivenda-botiga de la Monona Álvarez a Tudela de Duero on vam poder contemplar les seves porcellanes amb vermells de coure, els seus celadons i tenmokus de qualitat i bellesa excel·lents.

La ruta va derivar a Urueña, el poble on ens allotjàvem i on vam poder visitar el seu Museu dels Instruments Musicals i les seves botigues de joguines antigues i d'escriptura i cal·ligrafia. De fet aquest poble està batejat com a Villa del Libro i cada any s'hi celebra una fira medieval molt important.

El darrer dia el vam destinar en part al poble de Boecillo que alberga als terrissers de ZincCo, la Rosa i l'Ángel que ens van mostrar molt amablement tot el seu procés productiu: preparació de les pastes, dels esmalts, motllures, coccions, etc. i en part al poble de Cabezón de Pisuerga on el ceramista i arqueòleg Juan Carlos Jimeno ens va posar al dia de les troballes arqueològiques d'aquest poble, en el que han trobat jaciments Vacceus del 2500 ac.

Haig de dir que vam tenir el privilegi de poder tocar uns trossos d'aquestes ceràmiques que es conserven en perfecte estat i que es van coure en un forn de 9m de diàmetre a uns 850ºC i es van tornejar de forma excel·lent deixant uns gruixos de paret d'uns 3 mm.

Només em resta recomanar-vos aquesta excursioneta als amants de la ceràmica i assegurar-vos que sereu ben rebuts i ben alimentats!

AMICS VIATGERS (II)

Aquest viatge l'ha realitzat la Gemma Tortosa al Marroc, en concret a Aïn Bouchrik Ourtzarh de la província de Taounate. És en aquest petit poble on la Gite Aïcha segueix una tradició mil·lenària que les dones del Rif passen de mares a filles.

Les peces són cuites a foc obert tapades amb excrements secs de vaca barrejats amb fang i palla. La decoració es realitza amb pigments que s'obtenen de minerals locals mòlts.

AMICS VIATGERS

Una no es pot permetre el luxe de fer grans viatges però, per sort, tinc amics que sí que els fan!!! Aquí us passo el link a unes fotos fetes per tres amics l'Emilio que va estar a Tuníssia, la Fina que va estar a Cuba al març i la Zeynep que va anar a Bolívia al maig i van veure les seves formes de treballar la ceràmica.

A les fotos de Bolívia podem veure peces tradicionals de museu i peces fumades acabades de treure d'una cuita. 

Les fotos de Cuba són d'un taller de ceràmica situat a Varadero portat per una senyora que es diu Marieta. Les peces, com diu la Fina, recorden als personatges de Carroll són amalgama d'alegria i amargor, com la que viuen els seus habitants. 

Les de Tuníssia mostren un terrisser tornejant i la botiga de ceràmica on ven les seves peces.