Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESCRITS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ESCRITS. Mostrar tots els missatges

17/10/10

LA REINVENCIÓN DEL BARRO


Així és com es titula un article de El País Semanal que va arribar a les meves mans fa uns dies. La periodista, sorpresa pel fet que hi pugui haver ceràmica artística, comença el seu text dient "...decir que la porcelana ha tenido que reciclarse para encontrar de nuevo un lugar en los hogares y también en los museos ya no es noticia. La novedad es que su pariente pobre, la cerámica, ha seguido el mismo camino... Las porcelanas y las cerámicas reinventan su hueco en los hogares. Pero también en los museos. Lo más significativo de los últimos años es que el pariente pobre de la porcelana, la más porosa y rústica cerámica, es el que gana esta nueva batalla en busca de expresión y singularidad..." 

El primer pensament que m'ha vingut al cap ha estat ai! estimat Antonio Vivas quanta raó que tenen les teves paraules que no es cansen de dir "... no pasa un día sin que uno se encuentre con algún supuesto experto en arte, un aparente historiador, un artista de moda e inclusive algún crítico despistado que se sorprenda al ver una revista de cerámica actual, una página web de cerámica moderna, una feria como CERCO o una exposición de cerámica de vanguardia en una galería decente; lo sorprendente es que les "sorprenda" la existencia de una cerámica actual que se pueda exponer en cualquier museo o galería de arte de prestigio..." 

El segon pensament ha estat més destructiu envers la periodista que escriu en un diari de tal rellevància i que es queda tan ampla parlant de coses de les que hauria d'informar-se millor! Està clar que ens queda molt camí a recórrer! Encara estem en un país en el que ceràmica és figuretes de Lladró o guardioles de porquets... convido a l'esmentada senyoreta a tenir una xerrada informativa el dia que vulgui per tal de donar-li una nova visió sobre germans pobres, museus i comentaristes de pa sucat amb oli!

25/3/10

PREMI POESIA La Fita 2010 de Cubelles


















Aquest cap  de setmana es va fer entrega del Premi de Poesia La Fita al municipi de Cubelles. 
Volia compartir aquesta alegria, per la part que em toca,  al blog perquè crec que és de gran sensibilitat i pot ser del vostre interès. Podeu fer una ullada al blog del Víctor on hi trobareu més material.
Us passo els textos:


L’HAM

mossego l’ham
tasto la sang
de la boca estripada

tinc por
por perquè no faig
i la nit se’m menja

és difícil desprendre’s
esmicolar-se
com la serp canviar de pell

però no puc
no puc dormir
tinc les mans tristes
i la lluna espera


deixeu-me cridar
amb la veu fosca
i menjar-vos les entranyes

lleveu-me els ulls
ja no volen
ja no saben volar

suro per oblidar
en la suavitat del viatge
la subtil presència que respira

***
construiràs
amb les mans fredes
una illa dolça
de cel ensucrat
i núvols de xocolata

construiràs
una casa de cendres
de secrets mal guardats
per sucar-hi els dits
i obrir ferida


ANTROPOFÀGIA

empassant-nos
l’un a través de l’altre
devorant el camí que ens uneix
a cavall de la nit
al riu dels possibles

***
compartim les formes
fins que tremolin els ossos
nus
sota la pell distreta
els nervis esqueixats
esperant que algú estripi
la nit a mossegades



Victor Vallejo
Primer Premi Concurs de Poesia La Fita 2010

17/3/10

Campanya en defensa dels forns moruns de Breda















EL DEBAT.CAT  ens escolta i publica l'article següent:



"Més enllà de ser l'indret on tenen lloc les anades i vingudes de l'exitosa sèrie televisiva 'Ventdelplà', la localitat de Breda és també reconeguda pel seu ric patrimoni, entre el qual destaquen els forns de ceràmica de doble cambra, o forns moruns. Després de l'enderrocament l'any passat del de Can Paiella per ordre de l'Ajuntament, a Breda ja només en queden cinc dels 22 que hi havia l'any 1955.


Per això, nombrosos veïns de Breda s'han movilitzat, des de fa ja més de 10 anys, posant en marxa la campanya 'Salvem els forns de Breda', en què sol·liciten a l'Ajuntament de la localitat, així com al Consell Comarcal de La Selva, que s'impliquin en la conservació d'aquests forns moruns que encara resten dempeus. 

De moment, aquesta iniciativa ciutadana han aconseguit un informe favorable de la Comissió de Patrimoni de Girona de la Generalitat de Catalunya, signat l'octubre de l'any passat per un tècnic del Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya després de visitar els forns com a resposta a una sol·licitud rebuda per la Coordinadora en Defensa del Patrimoni de Breda.

Aquest informe insta l'Ajuntament de Breda i el Consell Comarcal a declarar Bé d'Interès Local els forns que encara es mantenen, així com a fer les "actuacions necessàries" per evitar l'esfondrament d'aquells que es troben en pitjor estat. També es proposa crear un recorregut que permeti conèixer tot aquest patrimoni terrissaire al voltant d'un punt neuràlgic que seria el ja existent Centre Cultural Els Forns. Però de moment, l'Ajuntament de Breda, en mans de CiU, continua sense definir-se al respecte.

La producció de terrissa a Breda es remunta al segle XVI, i els forns moruns, a l'època dels romans, tot i que van ser els àrabs qui els van perfeccionar, i d'aquí el seu nom. Els que encara resten a Breda són exemplars arquitectònics en perill d'extinció, no només a Catalunya, sinó a la Península Ibèrica i fins tot a l'espai mediterrani."

Podeu col·laborar posant-vos en contacte amb:          salvemfornsbreda@gmail.com

22/6/09

Tocar el infinito

"Esta tarde el barro se deslizaba por mis dedos. Textura húmeda, hidratada, de piel fresca de flor que aviva mis manos. Un bloque de barro y diez dedos arando por los surcos. Las yemas se sumergen en la densidad parda y lo voy transformando. Una idea tomando expresión, el brote de una forma, un hundirse hasta extraer dinamismo de la quietud del barro. Las manos que modelan, estiran el barro, prolongan sus contornos  en olas que devienen siluetas, dos cuerpos emergiendo. Se abrazan, se anudan, se contienen. Y estiro más las formas. Un hombre y una mujer. Dos cabezas confundidas. El roce cálido, el tacto amable de las herramientas de madera me ayuda a perfilar. No disponemos de punzones, ni medialunas. Redondeo las formas con las palmas. De repente, las dos figuras se retuercen, se contraen, se pelean. Siento que está saliendo. Mi idea, mi confusión toma realidad. Me estremezco. Mi idea representada, conseguida. Nunca antes lo había experimentado. Algo que bulle en la cabeza y que, al final, se concreta, existe. Las dos figuras riñen a vida o muerte. El barro hace milagros. Me cura, me oxigena. Como cuando de niña pasaba largas horas en la playa construyendo castillos, creando ríos que la arena atrapaba. Horas suspendidas de agua, arena y barro. Arena en los pies finos, barro suave en las manos..." 

pilar cadena

fragment del text Tocar el infinito

Related Posts with Thumbnails

els meus amants