RUTA DE CERAMISTES PER CATALUNYA

Enguany la ruta de ceramistes dels alumnes del centre social El Grao dirigits pel Samuel Bayarri i la Rafaela Pareja s'ha realitzat per les nostres terres, visitant un total de 6 tallers de ceràmica.

L'itinerari va començar a la Fundació Fran Daurel on es va realitzar la visita del 5è Concurs de pintura i Escultura figurativa comentada pel professor d'Escultura de la UB  Jorge Egea. La Fundació Fran Daurel té una col·lecció permanent de més de dues-centes obres d'artistes com Salvador Dalí, Frederic Amat, Miquel Barceló i Antonio Saura, destacant les 20 peces de ceràmica de Picasso.

La següent parada va tenir lloc al taller de la ceramista Núria Pié que ens va acollir amb molt d'afecte i ens va estar explicant els seus treballs amb calques i la seva passió pel torn. Ella és l'única que es manté activa de la trentena de tallers que existien a la seva zona.

De Barcelona vam proseguir el camí fins a Sta Mª de Palautordera on vaig tenir el gust d'ensenyar el meu taller i fer un passi de diapositives de la meva petita trajectòria professional dins la ceràmica.

Des d'allà ja vam proseguir fins a l'Escola de Ceràmica de La Bisbal on vam allotjar-nos les dues nits següents. Allà la Dolors ens va estar comentant les hores baixes per les que passa l'escola i les adaptacions que han hagut de fer a les classes per aprofitar els mesos d'hivern i fer cursos d'informàtica, català, etc... La veritat és que impacta molt veure la teva classe de torn transformada en aula amb ordinadors i projector... Com a dades importants podriem dir que l'escola porta funcionant des de fa quasi 40 anys gràcies a la perseverància d'aquesta gran ceramista.

Una altra visita va ser la dels ceramistes Ramon Fort i Anna Admetlla, a Llers, parella que viu dels cursos propis i de ceramistes convidats que s'organitzen al llarg de l'any. Tenen un taller-vivenda preciós a una masia restaurada en la que els alumnes poden allotjar-s'hi mentre fan el curs. Allà vaig contemplar el fenomen Shimpo... sense paraules! El Ramon deia que se l'oblidava engegat perquè fa zero soroll!


L'obra del Ramon es caracteritza pel tractament de la seva superfície amb el coure fugitiu i amb la tècnica de fumats.

       



El següent taller està ubicat a Palafrugell i, evidentment, es tracta del d'en Carlets Torrent, el senyor del foc! Com sabeu, el Carlets forma part del grup La factoria de Núvols que fan performance jugant amb el foc. Ens va estar explicant la seva trajectòria i la seva passió per l'experimentació: torn, porcellana amb pasta de paper, fotoceràmica...

Fonteta va ser el penúltim taller que vam visitar. Ens va portar fent un passeig entre oliveres el Josep Matés. M'encanta poder dedicar-li un petit espai perquè va ser un dels meus professors a la Bisbal, junt amb el Marcos Pacheco.

Si hagués de definir al Josep diria que és un home dels d'abans, és un gran coneixedor de l'ofici i de la terra perquè la seva passió és recopil·lar dades, parlant amb la gent gran que queda que havien estat rajolers i terrissers. Actualment desenvolupa una tasca molt important de recuperació del Patrimoni Cultural i Històric, en podeu saber més aquí.
La seva obra es basa en la reproducció de peces treballades seguint la tradició de la terrissa negra de Quart, fetes a la roda i cuites amb llenya en un forn morú. Us recomano la pel·lícula Foganyes Enceses de Videoplay que ensenya el procés de cocció d'un d'aquests forns recuperats.

I, ja per acabar, vam tenir el luxe de visitar una altra masia restaurada preciosa que fa de vivenda-taller de dos grans ceramistes la Rosa Vila Abadal i el Jordi Marcet a St Joan del Galí, a Vic.
La veritat és que jo ja els havia vist treballar a les demostracions de l'Enfanga't de Celrà i vaig quedar corpresa pel seu treball. La seva obra escultòrica es mou per galeries i la seva línia comercial anomenada Quart Creixent es basa, quasi en la seva totalitat, en la producció de contenidors per a ikebana.

Crec que, en aquests moments en els que la ceràmica està purament sobrevivint, els Alafia ens donen un bri d'aire fresc, fomentant el creixement d'un teixit que actualment semblava esqueixat i adolorit.

Aquest intercanvi d'informació que hem viscut al llarg de tres dies és molt ric i alhora esperançador per a aquells que estem apostant per viure de l'ofici i per a aquells que creien que ningú els seguiria.

Hem pogut veure moltes vessants de la ceràmica: l'experimentació, la docència, la recuperació del Patrimoni Històric, la peça d'autor, la peça tradicional, el disseny... cada professional ens ha mostrat una cara del que pot ser la ceràmica i ens ha explicat les seves vivències i, en definitiva, ens han fet percebre l'estimació que li tenen. Què més es pot demanar!!!!