Davant els panells d'argila trobem als dos personatges: el pintor i el coreògraf; començaran a jugar amb les possibilitats plàstiques del fang... la performance va adquirint per moments tonalitats cada cop més agresives: colpegen, tallen, esgarrapen, pessiguen... però no és una lluita, estem presenciant un assetjament.
Pel cap et passen escenes taurines, la "bèstia" derribada, indefensa... per a mi té una càrrega reivindicativa molt forta d'allò brutal de l'ésser humà, no hi ha compassió! el pintor arriba a esclafar fins a set gerros de fang cru contra el cos derribat del coreògraf que passarà a formar part d'aquest quadre viu i mutant que van construint.
La llibertat amb la que maltracten la matèria ens fa percebre aquell fang en carn que esquitxa en la foscor de l'escenari cada cop que rep la ràbia dels dos homes. Ell mateix afirma que "l'argila és molt semblant a la carn... guarda la memòria del cop de puny".
Així vivim durant una hora construcció i destrucció contínues, el cicle que comença i acaba per tornar a iniciar-se de nou! la vida que acaba transformant-se en matèria descomposada i fang que treballarem els terrissers! vida i mort, al cap i a la fi! així acaba l'espectacle: els artistes engolits i fagocitats per l'OBRA d'ART!!!!!!!!!
al blog de l'Eli podeu veure una part de la performance!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada