El dijous passat vam assistir a l'exposició oral del treball escultòric Laterizio massimo de l'escultor i professor de l'Accademia di Belle Arti de Perugia Massimo Arzilli.
Es tracta d'una instal·lació constituïda per pilons de totxos que emulen les torres que omplien la ciutat de Perugia en el passat i que pertanyien a les famílies més riques de la ciutat (mentre més alta fos la seva torre, més poder adquisitiu tenien).
Per a Massimo el laterizio (ladrillo) és unitat constructiva arquitectònica provinent de la indústria i també és peça d'argila modelada i cuita. Terra-aigua-aire-foc els quatre elements naturals es combinen en la ceràmica per donar lloc a aquestes unitats que farà servir com a peces de lego per a les seves construccions.
Pel que fa al títol de l'obra, Laterizio massimo és un joc de paraules amb el seu nom: Massimo Arzilli vol dir màxima activitat, molt vivaç, alhora que s'assemblen fonèticament arzilli/argilladels totxos de l'obra.
Segons l'autor és "un trabajo de la tierra con aspiraciones al cielo"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada